martes, 27 de diciembre de 2016

Pic de la Dona - Corredors Nobita i Molimolano Gully

El dia de Sant Esteve com es tradició marxem cap el Piri per fer muntanya, en aquesta ocasió al Pic de la Dona a la zona de Ulldeter, es un pic que se'ns resisteix ja que han sigut dos cops previs que per fort vent hem tingut que deixar-ho per un altre ocasió, pero aquesta vegada ha sigut la bona.


Passem la primera nit amb la Vito a la part de d'alt de l'estació de Vallter 2000 molt a prop dels serveis que obren a les 9am i tanquen puntuals a les 16:30 ;-)

Amb calma sortim a les 9am des de l'aparcament superior de l'estació d’esquí de Vallter 2000 s’ha de pujar vers el NE al coll del Mantet i baixar per la coma de la Portella. Compte no agafar la primera vall que surt a l'esquerra, tenim que continuar i agafar la segona. Després de travessar un petit bosc arribem a la coma de la Dona, la remuntem i ja veiem el vessant nord del Pic de la Dona.


remuntant la portella del Mantet


al coll del Mantet

la baixada de la coma de la Portella amb fort vent i fred.

Ha sigut bastant dur remuntar la coma de la Dona per la quantitat de neu crosta que et fa enfonsar-te fins als genolls en cada pas.


ja tenim davant nostre la nord del Pic de la Dona.


Aprofitem per menjar una mica i preparar el material.


Farem la canal Nobita bastant fàcil una primera rampa de 45º




I després superar un ressant d'uns 60º tambè fàcil.


per continuar amb el tram mes estétic tambè de 60º.


i per finalitzar una rampa de 45º fins el cim, adornat per l'ocasió amb un pesebre.

El camí de retorn es bastant evident baixant per la carena fins al coll de Mantet, es fa bastant ràpid en menys d'un hora ja hi som al cotxe.

El segon dia agafem l'altre ruta molt mes ràpida, consisteix en ascendir al pic de la Dona des de la portella de Mentet i anar a buscar un collet (2.668 m) situat entre el mateix cim i la cota N. Davallarem així a l’E buscant una canal ample per arribar al peu de la paret.


ascendint al Pic de la Dona.


gaudim de les precioses vistes amb un dia magnífic.


baixant la canal situada a l'esquerra de la Nobita.


aquí podem veure a l'esquerra el corredor Nobita i a la dreta la canal que hem fet servir per baixar.


el nostre objectiu el corredor anomenat Molimolano Gully.


muntem la R a la dreta el primer ressalt.


encara que li falta gel es pot fer i el gaudim.


la resta ja no planteja cap dificultat.

En resum dos molt bons dies de bon temps, neu i una mica de gel.

lunes, 10 de octubre de 2016

Escalades a Sant Llorenç de Montgai

En aquest post recollim varies escalades de via llarga que hem fet en el meravellós paratge  de Sant Llorenç de Montgai. Un petit poble molt a prop de Camarasa rodejat per parets perfectes per la escalada i amb un pantà que banya el poble.



Dissabet 27 i Diumenge 28 d'Agost
Via Isaac Gabriel a la Paret de l'Os V+ 160 mts.
http://escalatroncs.com/2009/11/04/isaac-gabriel-paret-os-sant-llorencs-montgai/
Via Normal al Esperò Remacha V+ 75 mts.
http://antxpavil.blogspot.com/2007/08/via-normal-esper-remacha-75m-v-sant.html


Diumenge 9 d'Octubre, les dos vies en el mateix dia son ràpides de fer vam començar a les 9 i a les 16:30 ja dinaven a la furgo.
Via Martinetti a la Paret de la Formiguera V+ 100 mts.
http://escalatroncs.com/2008/11/17/sant-llorenc-de-montgai-martinetti/
Via Ribes Sabaté al Cilindre V 100 mts.
http://escalatroncs.com/2009/11/01/ribes-sabate-cilindre-sant-llorenc-montgai/


Exhaurim el final de les vacances amb una escapadeta per escalar a Sant Llorenç de Montgai, no hem estat mai i això és suficient motiu per anar-hi, el gran problema és que a finals d'Agost a l'interior de Lleida la calor és insuportable, a més a més l'orientació de les parets és cara Sur, així que tots els ingredients per 'disfrutar'.

Trobem la via Isaac Gabriel al llibre de les 100 millors escalades de Catalunya, i en la meva humil opinió la resta de vies que hem fet a Sant Llorenç no li tenen res a envejar, potser en ser la que té el pas més dur de totes les vies, és un pas de flanqueig en bavaresa que es troba en el quart llarg i que per a mi és mes que V+.

 









Dormim a la furgo la primera nit en el pàquing que es troba a mà dreta abans del poble i que dona accés a la coneguda ferrata 'Cágate Lorito', el lloc és prou bo l'únic inconvenient és que al vespre la Vito es va omplir de 'bichets' i de papellonetes de nit que anaven a la recerca de la llum. La segona nit provem un altre lloc just al costat de la paret de l'os que s'accedeix per una pista de terra que puja just a la seva dreta, aquest lloc molt millor de bichets però no és tant pla. Ara en els dos llocs vam dormir com troncs.












La via Normal a l'Esperò Remacha em va agradar moltíssim molt bona roca i una escalada continuada molt disfrutona, l'únic problema que vam tenir va ser per trobar la segona reunió, ja que juntes hi ha 3 reunions de diferents vies i aplicant Murphy és la tercera que nosaltres provem, les altres dos són de vies de sisè grau, és un pany de paret molt aprofitat això fa que trobis parabolts per tot arreu.



Dissabte 8 d'Octubre quedem amb Gigi i Fili per anar a fer via llarga a Sant Llorenç de Montgai arribem sobre les 8pm i fem una cervecita a l´únic bar del poble el 'Mirador del Llac' que la vegada anterior vam fer el menú per dinar i força be de qualitat i preu. Decidim anar a dormir a Camarasa a l'area recreativa que trobes just al sortir del poble a ma esquerra venint de Sant Llorenç, el lloc es força ampli a la vora del riu amb arbres i bancs, trobem unes quantes furgos i disfrutem d'una nit plena d'estels.

 

Via Martinetti a la Paret de la Formiguera

 



 


Via Ribes Sabaté al Cilindre

Foto del Cilindre (realitzada per Fili) en la que si et fitxes pots veure a Ramon de blau a la primera reunió en una savina i Núria començant el primer llarg de blanc i pantalons vermells.

 


Entrada al blog del Fili http://objetivo6a.blogspot.com.es/2016/10/ribes-sabate-y-martinetti.html

En resum Sant Llorenç de Montgai una gran descoberta, tornarem segur.