miércoles, 22 de julio de 2015

Pic de Vallibierna (3.067m) i Tuca de Culebras (3.062m)

Aquesta excursió circular que et permet fer dos 3000's en un dia. Aquest serà el segon intent... la primera vegada va ser al Novembre del 2014 en mig d'una intensa nevada que al cap d'una hora i mitja de caminar vam decidir fer mitja volta......
Imatge del 12 de Novembre del 2014

Ara a mitjans de Juliol decidim de tornar-hi i la cosa pinta molt millor. Sortim divendres 11 de Juliol d'Hospitalet cap a les 18:30 hores després deixar els nens i arribem al pàrquing de l'embasament de Llauset a 2.200m cap a les 22:00h el pàrquing és ple de cotxes i tendes acampades just a l'entrada del primer túnel on comença l'excursió.

Just en fer-se fosc arriben la Marta i l'Oscar. Amb la seva flamant California T5 nova!, després de mirar-la una estona, sopar i petar la xerrada decidim anar a dormir sense preses, ja que l'excursió és relativament curta i el dia llarg.


Comencem a caminar a les 8:00h del matí (des de les 6:00h que hi ha follón de gent al pàrquing). La primera mitja hora transcorre vorejant l'embasament sense guanyar pràcticament desnivell. Després prenem el camí cap a la dreta cap al l'estany de Botonàs. Passat aquest llac deixem a la nostra dreta el que sembla serà un nou refugi (ara en construcció). Tombem a l'esquerra direcció l'estany de Coma Arnau a 2330m.


Continuem pujant per camí fàcil fins a trobar uns petits llacs anomenats Estanyets de Coma Arnau.





Desde aquí podem veure la cua gent que hi ha al cim.


En aquest moment enfilem els últims 500 m de desnivell, on ja veiem els cims a fer i tota la resta de gent que va per davant nostre. A partir d'aquest moment el camí comença a posar-se dret pujant en ziga-zaga fins a arribar a les últimes grimpades abans d'arribar al Pic de Vallibierna.


Últimes rampes abans de la grimpada final. En aquest punt avancem una gran colla d'excursionistes, important arribar al primer cim abans que ells i no haver de fer cua al "paso del caballo"



Ja ens trobem grimpant per la gran mole rocosa fins al pic del Vallibierna. Amb unes vistes impressionants al massís del Maladeta.


Foto al cim del Vallibierna, ara anem cap al Culebras....


La Marta i l'Oscar els primers valents per fer el "Paso del Caballo", una aresta d'uns 30 metres de llargada totalment horitzontals molt afilada i aèria, la pedra és bona i agafant-te amb les mans a l'aresta i una mica ajupit és relativament fàcil. Portem corda però no és necessari de treure-la.

Ara ens toca a nosaltres, el Ramón es fa el valent i la passa dret.... qualsevol dia "viuda" jejejeje,  jo vaig darrere a lo clàssic.



Arribem al cim de Culebras, fotos...bocata... una mica d'aigua i com que el temps acompanya aprofitem per disfrutar de les vistes.

Vistes del massis del Maladeta.

Baixem fins el collado de Llauset, per una forta pendent de grans roques.  Una vegada arribem al collado de Llauset ja podem veure al fons, l'embasament i el pàrquing.   


La baixada fins a l'estany transcorre recte per una pedrera molt desfeta amb pedres de color vermellós, molt llarga i amb molta pendent.

Quan arribem al fons de la vall just al final de l'embasament aprofitem per refrescar-nos, jo els peus i d'altres es fan uns llargs com si estiguessin en una piscina.

Ara només falta arribar a les furgos i regalar-nos amb unes patates i birres ben fresques. En total han estat unes 5 hores dinar i bany inclòs.







domingo, 19 de julio de 2015

Via Biodesagradable 255 mts.(V) a la Piramide de la canal de l'Aigüa

Crec que hem fet una de les primeres repeticions de la via oberta pel Pako Crestas a la zona de l'Ulldeter molt a prop de la Coma de l'Orri anomenada Via Biodesagradable per pujar a la Piràmide de la canal de l'Aigua, es tracta d'una via de 255 mts. que es fa en 6 llargs, poder trobar les ressenyes a la web del Pako.

http://www.pakocrestas2.com/pako-v%C2%BA/coma-orri-ulldeter/







Ens ha semblat una experiència gratificant per l'excursió al seu complet, primer per una aproximació de quelcom una mica més de 1:30 per pujar a la zona de la Coma de l'Orri amb un paisatge realment maco, segon per la dificultat assumible de la via i tercer per poder completar-la amb menys de 6 hores tot plegat.








Per posar un però diria que la roca és molt millorable moltes plaques soltes i el traçat una mica forçat buscant les plaques més compactes que fan que calqui portar unes quantes cintes llargues per evitar l'excessiu fregament de la corda.

Moltes gràcies Pako per obrir la via i per oferir-nos la possibilitat de poder-la repetir.