domingo, 27 de diciembre de 2015

Climb to Garmo Negro, North Algas and Argualas

First of all so sorry for my English I'm learning and using this post for writing practice.

As each Sant Esteve day we go to climb a mountain this year we plan to climb three 3.000m peaks Garmo Negro 3.066 meters, Algas 3.024 and Argualas Peak 3.046 meters.

 At 6pm we left our kids in my parents' house and we drove the van to Panticosa a Pyrenean town in the Tena Valley. After just three and a half hours we reached the  Balneario of Panticosa and parked the van near the Casa de Piedra shelter.

During the night the temperature didn't go below two degrees it's strange in this season of the year but this year the winter is warm and there isn't much snow in the mountains. In fact, we didn't see any snow until two thousand meters.

There were many people dining in the shelter and they probably would try to climb the Infernos peaks the next day or they take our route to the Garmo Negro. These are the two main routes from this point, there are also three more vans parked near us.

We started our journey at 7:30 on a dark and cold morning, it wasn't easy to find the correct route because it was dark. Finally at three hundred metres from the car park, we found a path thanks to the mobile GPS (we use Oruxmaps a very useful App). The path gained altitude quickly and we started to need less clothes. The day was clear and we turn off the lamps.

On our way up we met two mountainers that told us they wanted to climb the Infiernos across the Pondiellos Pass. I thought it was a long trip. At a quarter past nine we reached the 'Malla Alta de las Argualas' and we could see the Argualas pass in the distance.



At this point we decided to try the more direct route acroos to climb the 'Barranco de las Argualas' corredor. It's an easy corredor that with the little snowfall this winter it's a mix of rock and snow climbing.






After three and a half hours we reached the Argualas pass from where we have on our left the Argualas peak in front of us the Algas peaks and join our right the Garmo Negro. We were just over something more two hundred metres to the top of Garmo. We had a some food and water to recover energy for the final ascent. It was very windy and we didn't feel like staying here much more time. 

   At the top of the Garmo Negro the views are amaizing and we could see the Balneario of Panticosa at the bottom.

We took a lot of photos because of the views, the cloudless and bright that we had the good luck of finding.

It's was very windy at the top of Garmo Negro and we decided to continue to the next peak the Algas North. We descend one hundred and fifty meters by the right trail over rocky ground and later we ascended one hundred thirty meters to arrive at the top of Algas North. It took not much more than thirty minutes.




And at our final peak the Argualas with 3.046 meters, we had luck that the day was very clear and we could enjoy the views of the Pyrenees.
We ate some sandwiches and fruit and we started the descent to Panticosa that it took a bit more than three hours.  In total the trekk was almost nine hours.


We complement this post with the alpina map of the our route.


And finally three videos, one of each summit.


Video from the summit of Garmo Negro.



Video from the summit of Algas Norte and the views of the last Argualas peak.


And finally, from the Argualas summit the 360º views.



sábado, 17 de octubre de 2015

Pica d'Estats 3143 metres + Montcalm 3077 metres desde refugi Pinet



Diumenge 2 d'agost 2015, iniciem les vacances d'estiu amb una excursió que teníem pendent de fer amb els nens, el cim més alt de Catalunya, la Pica d'Estats a 3143 mts. Nosaltres vàrem pujar el maig del 2004 per l'altre vall. Podeu veure la descripció en aquest enllaç. Aresta Integral Pica d'Estats (3.143 mts.).

Sortim de Barcelona al matí per anar a dormir al refugi de Pinet a 2240 mts d'altitud. 

Aparquem la furgo al poble de L'Artigue (Pirineu Occidental) un parquing molt ben acondicionat que hi ha a l'inici de la ruta al costat d'un riu. (Perfecte per dormir amb furgo, hi ha wc i aigua).  

Dinem una mica al pàrquing abans d'iniciar l'excursió

Camí marcat fins al refugi amb marques grogues


Desde aquest punt a 1084 mts comença l'excursió 3 hores uns 5km fins al refugi amb un desnivell de 1000mts aprox.  El dia es perfecte, el primer tram del camí transcorre al costat del riu, després per un espès bosc. 



(Merda! Portem menys d'una hora de camí i el Gerard ja li estan fent llagues les botes.) Ens creuem amb uns excursionistes francesos que baixen, els hi demano unes tirites i problema solucionat.  Després de deixar el camí més boscos comença la pujada forta.


Refugi de Pinet (2240 metres)
 Arribem al refugi de Pinet cap a les 17:30h, tenim tota la tarda per descansar i disfrutar de les vistes. Al llac que hi ha al costat del refu, calculo que hi ha més de deu tendes muntades, el refugi també està a tope. Una colla nombrosa de bascos i catalans que fan una ruta circular per varis refugis, em proveeixen de "Compeed" i més tirites pel Gerard. Sopem amb una parella de jubilats molt simpàtics i viatgers que ens donen indicacions sobre el viatge que farem en un parell de dies a Thailandia.
Estany de Pinet, amb tendes acampades.

El guarda i nou noviete de l'Abril!
 Ens aixequem cap a les 6:30h, esmorzar i comença la excursió de veritat! 1000 metres més de desnivell  fins al cim. El camí molt fàcil i ben marcat, sempre acompanyats amb altres excursionistes.

L'estany de Pinet amb les tendes acampades a 1ª hora del matí
 

Deixem el refugi a baix i el camí s'endinsa per resseguint una vall.

Un cop al final de la vall tombem a l'esquerra on hi ha una zona de bivacs.


Continuem pujant per un camí ben marcat on trobem alguna congesta de neu.


Estany del Montcalm
Un cop veiem els cims Montcalm a l'esquerra i la Pica a la dreta ens ajuntem amb el camí que ve del Port de Sotllo amb una congesta de neu permanent. Per tant, a partir d'ara compartirem el camí de pujada amb els excursionistes que provenen de la Vall Ferrera. 

El cim de la Pica al fons de la imatge

A patir d'aquí un camí dret per tartera fent ziga-zaga senyalat amb fites ens portarà fins al collet que separa la Pica d'Estats del Pic Verdaguer. A partir d'aquest punt es tracta de grimpar fins al cim intentant trobar el millor camí. Al cim una gran creu metàl·lica molt ben guarnida i el que semblava impossible. Només hi ha una persona al cim!!!! Una noia que mentre ens feia les fotos de rigor i nosaltres a ella, ens explica que ha pujat tota sola fent nit al l'estany que hi ha pujant pel cantó català.
Cim Pica d'Estats  3140m

Privilègi sols al cim!

Vistes desde el cim cap a la Vall Ferrera



Un cop fetes les fotos, observar les vistes, etc.... ens mengem l'entrepà i descansem una bona estona. 


De baixada un cop al coll el Ramón i jo aprofitem per fer el Montcalm, només son 20 minuts i un altre 3000 al sac, però els nens passen, i es queden asseguts en una pedra esperant-nos.

Petó de rigor al cim del Montcalm 3070m
Per tornar al refugi, agafarem el mateix camí de pujada. Allà fem un descans, son les 14:00 hores. Nosaltres havíem reservat 2 nits ja que dubtàvem de l'estat físic dels nostres fills. Però res.. decidim baixar fins al pàrquing, total ens queden 2:30h de res!  Al Ramón això li costa una petita discussió amb els hippies que porten el refugi i només parlen francès.

Del refugi a  la furgo, agafarem el camí que surt de darrera el refugi i baixa cap a l'Estany Sourd. D'aquí, continuem baixant fins a trobar l'encreuament que hi ha prop del bosc i d'aquí pel camí conegut fins a baix que arribem cap a les 17:00h


Total 1er dia +1000mts i 2º dia +1000mts -2000mts. Calculo uns 18Km en total.  Jo estic més de 3 dies amb agulletes i crec que no sóc la única a la família.
Fem nit al càmping, amb tempesta inclòsa|


Al estalviar-nos la segona nit al refugi decidim fer canvi de plans, dormim en un càmping al mateix poble de L'Artigue i l’endemà decidim anar a passar el dia a Andorra. Els camping són senills però econòmics i n'hi ha un a cada parròquia. 

No hi ha millor manera de recuperar-se que passant la tarda a Caldea!

Caldea (Escaldes - Andorra)










miércoles, 22 de julio de 2015

Pic de Vallibierna (3.067m) i Tuca de Culebras (3.062m)

Aquesta excursió circular que et permet fer dos 3000's en un dia. Aquest serà el segon intent... la primera vegada va ser al Novembre del 2014 en mig d'una intensa nevada que al cap d'una hora i mitja de caminar vam decidir fer mitja volta......
Imatge del 12 de Novembre del 2014

Ara a mitjans de Juliol decidim de tornar-hi i la cosa pinta molt millor. Sortim divendres 11 de Juliol d'Hospitalet cap a les 18:30 hores després deixar els nens i arribem al pàrquing de l'embasament de Llauset a 2.200m cap a les 22:00h el pàrquing és ple de cotxes i tendes acampades just a l'entrada del primer túnel on comença l'excursió.

Just en fer-se fosc arriben la Marta i l'Oscar. Amb la seva flamant California T5 nova!, després de mirar-la una estona, sopar i petar la xerrada decidim anar a dormir sense preses, ja que l'excursió és relativament curta i el dia llarg.


Comencem a caminar a les 8:00h del matí (des de les 6:00h que hi ha follón de gent al pàrquing). La primera mitja hora transcorre vorejant l'embasament sense guanyar pràcticament desnivell. Després prenem el camí cap a la dreta cap al l'estany de Botonàs. Passat aquest llac deixem a la nostra dreta el que sembla serà un nou refugi (ara en construcció). Tombem a l'esquerra direcció l'estany de Coma Arnau a 2330m.


Continuem pujant per camí fàcil fins a trobar uns petits llacs anomenats Estanyets de Coma Arnau.





Desde aquí podem veure la cua gent que hi ha al cim.


En aquest moment enfilem els últims 500 m de desnivell, on ja veiem els cims a fer i tota la resta de gent que va per davant nostre. A partir d'aquest moment el camí comença a posar-se dret pujant en ziga-zaga fins a arribar a les últimes grimpades abans d'arribar al Pic de Vallibierna.


Últimes rampes abans de la grimpada final. En aquest punt avancem una gran colla d'excursionistes, important arribar al primer cim abans que ells i no haver de fer cua al "paso del caballo"



Ja ens trobem grimpant per la gran mole rocosa fins al pic del Vallibierna. Amb unes vistes impressionants al massís del Maladeta.


Foto al cim del Vallibierna, ara anem cap al Culebras....


La Marta i l'Oscar els primers valents per fer el "Paso del Caballo", una aresta d'uns 30 metres de llargada totalment horitzontals molt afilada i aèria, la pedra és bona i agafant-te amb les mans a l'aresta i una mica ajupit és relativament fàcil. Portem corda però no és necessari de treure-la.

Ara ens toca a nosaltres, el Ramón es fa el valent i la passa dret.... qualsevol dia "viuda" jejejeje,  jo vaig darrere a lo clàssic.



Arribem al cim de Culebras, fotos...bocata... una mica d'aigua i com que el temps acompanya aprofitem per disfrutar de les vistes.

Vistes del massis del Maladeta.

Baixem fins el collado de Llauset, per una forta pendent de grans roques.  Una vegada arribem al collado de Llauset ja podem veure al fons, l'embasament i el pàrquing.   


La baixada fins a l'estany transcorre recte per una pedrera molt desfeta amb pedres de color vermellós, molt llarga i amb molta pendent.

Quan arribem al fons de la vall just al final de l'embasament aprofitem per refrescar-nos, jo els peus i d'altres es fan uns llargs com si estiguessin en una piscina.

Ara només falta arribar a les furgos i regalar-nos amb unes patates i birres ben fresques. En total han estat unes 5 hores dinar i bany inclòs.