lunes, 26 de septiembre de 2011

Ruta circular al cim del Canigó

Feia temps que volíem tornar a fer el Canigó i aprofitem que volem començar a fer cims amb els nens per intentar la ruta circular al Canigó.


Fem nit el dissabte al Refugi de Cortalets (2.150 mts.) que estava a tope, de fet per fer la reserva van tindre que entrar des-de la llista d'espera, la major part de la gent son Catalans i de mes de 40 anys perquè es feu una idea de l'ambient. El sopar molt bo i l'habitació vam tindre sort, inicialment ens enviaven al refugi no guardat del costat, però al veure que anàvem amb dos nens petits es van compadir de nosaltres i ens van ficar en una habitació per a 4 persones al refugi principal, una sort perquè vam dormir de meravella.

Decidim fer la ruta circular a l'inrevés que totes les ressenyes que vam trobar per Internet i a revistes, i realment va ser un encert. Sortim a l'esquerra del refugi camí del Barbet, al principi seguir les marques del GR però de-seguida tenim que continuar per les marques grogues que es marcaran tota la ruta circular.


La primera part es una senzilla ascensió en ziga-zagues amplis fins arribar al collet del Barbet (2.700 mts), gaudim d'unes magnífiques vistes de l'escarpada cara del Canigó, a més desfruitem de la companyia d'un grup de Isards, quina meravella veure com recorren les crestes a una velocitat endiablada.





Ara tenim que descendir per la cara sur del Barbet fins l'encreuament senyalitzat del refugi de Marialles, nosaltres agafem a la dreta per poder la canal sur o de la Xemeneia. Es la millor part de ruta ascendim per passos de segon grau fins a la mateixa cima del Canigó, ens encanta arribar al cims grimpant i sobre tot veure la cara de la gent al veure sortir del buit dons nens petits grimpant com Isards.

El cim està a tope, fem cua per la foto amb la creu i deixem un record (un collaret de l'Abril).


Una barreta, una poma i comencem la baixada, les ventat-ges de fer la ruta circular en aquest sentit son que primer encares les dificultats de la grimpada en pujada (que sempre es millor i mes segur) i segon que et queda el camí mes curt i senzill de tornada que s'agraeix.

La tornada es passa bastant ràpid, principalment perquè el Gerard es posa molt pesat en que vol tindre un gos, i es passa tota la estona explicant on el col·locarà al cotxe, a la suposada casa que ens comprarem per poder tindre el gos, que ell i l'Abril el treu-ran a passejar al parc,....

Al final han sortit 5:30 hores de ruta circular a ritme molt tranquil, del tot recomanable e inclòs diria repetible amb mes colla, l'únic però es la carretera de terra per arribar al refugi son 21 km que es fan molt pesats.